"Quan va alçar el cap... Va veure que el Ferran no l'havia enganyada. Va descobrir l'esclat perfecte de les cireres, i aquells perfums penetrants li va esbandir el cansament, la calor i el remordiment d'haver fugit de casa. Un murmuri d'abelles i d'aigua la va envoltar. La mestressa de l'hort, li havia dit ell? Ah, no! Se sentia la reina d'un jardí encantat, o com la princesa del conte «Les taronges de l'amor», que li explicava l’àvia. El sol travessava les branques dels arbres per rectes línies de llum. Les papallones anaven dels ceps als arbres trenant figures efímeres i gracioses, seguint la música de l'aigua que omplia el safareig. Amb els ulls i les orelles ben oberts s'omplia amb avidesa de totes aquelles meravelles. I sentia l'estremiment enfervorit del descobridor..."
Quina nit més clara, amor!
Podem fer pesca d'estrelles
que ens deixaran a les mans
lluïssor d'escates verdes.
Quina nit més bella, amor!
Amb perfum de lluna tendra,
navegarem pel perfum
que tindrà regust de menta.
Podem fer pesca d'estrelles
que ens deixaran a les mans
lluïssor d'escates verdes.
Quina nit més bella, amor!
Amb perfum de lluna tendra,
navegarem pel perfum
que tindrà regust de menta.
Sorprenentment, la Rosa Leveroni és la gran poeta desconeguda. El mateix Espriu li va dir en una carta: “No hi ha ningú, entre nosaltres, que hagi cantat l’amor d’una manera més nua, més humana i més sincerament dolorosa... Donaria la meva mà dreta per haver escrit els teus haikús, les teves prodigioses elegies, les extraordinàries cançons...”.
Als nostre ulls, la Rosa Leveroni va buscar una mesura de viure que no la fes renegar de la consciència del seu desig ni de la realitat del seu habitar al món. I la presentem perquè ens ensenyi com, per damunt de prejudicis i pressions socials, es pot tenir una vida així.
Als nostre ulls, la Rosa Leveroni va buscar una mesura de viure que no la fes renegar de la consciència del seu desig ni de la realitat del seu habitar al món. I la presentem perquè ens ensenyi com, per damunt de prejudicis i pressions socials, es pot tenir una vida així.
DURADA DE LA SESSIÓ: 45 minuts
PÚBLIC: Jove i adult. REQUERIMENTS TÈCNICS: Espai silenciós i recollit. Si l’espai és ampli o amb mala acústica o té sorolls de fons, caldrà megafonia. Cal un canó per projectar imatges.